Alice

 

 

 

11028152_10206355324270184_292634923_o

Agnès Garriga i Casanoves

Anuncios

LOS CHIKOS DEL MAÍZ PRESENTEN “LA ESTANQUERA DE SAIGÓN”

Hi ha artistes, ja siguin escriptors, poetes, pintors, escultors o músics, que no només intenten entretenir, sinó que per sobre de tot pretenen que la gent pensi. No conduir a la gent cap a l’exterior de sí mateixos, sinó cap al seu interior. Fer pensar en tot els que els envolta i en la seva posició en aquest entorn. El Nega (també conegut como Richie la Nuit), Toni el Sucio i Dj Bokah formen Los Chikos del Maíz i la seva música és un exemple d’aquest tipus d’art que busca remoure consciències i motivar a joves i vells a lluitar tant per ells mateixos com per la seva comunitat, el seu país, el seu poble, la seva família.

Les seves cançons no són aptes pels ben pensants. Socialistes progres, peperos engominats, convergents amb sentit de país, membres d’unió preocupats per les bones formes, “socialdemòcrates” d’esquerra republicana que ploren a les entrevistes de la ràdio, Jordis Cañas i Alberts Riveras en general, si no esteu disposats a treure-us la corbata i l’americana per un moment i a parar bé l’orella, no val la pena que els escolteu.

Los Chikos del Maíz fan música revolucionaria, però no són Pablo Hasél. A les seves lletres abunda el humor, l’autocrítica, referències a llibres i a pel•lícules (molt d’agrair: casi que són els únics que ho fan). Per això són capaços d’expressar la seva admiració per Charlton Heston i reiterar el seu compromís amb els principis de canvi social en la mateixa cançó. Los Chikos del Maíz són revolucionaris i artistes, igual que Vladimir Mayakovsky, el gran poeta de la Revolució Russa, i per això el seu compromís va més enllà d’ajudar al canvi polític i econòmic: arriba fins a la tercera Revolució, la de l’esperit, la que també guiava les passes de Mayakovsky. I això no és cosmologia barata. Això és ART.

Los Chikos del Maíz expressen el sentiment inconformista i ferit que tenen molts joves enfront del segle XXI, aquest en que tothom se suposa que ha de ser feliç. Amb la seva música desemmascaren les mentides i ajuden a altres a buscar les pròpies veritats, individuals o col•lectives. La seva música fa pensar. És art intel•lectual a la barra d’un bar. “La estanquera de Saigón”. Escoltin el disc per Internet i si els agradi vagin a comprar-lo. El disc va acompanyat d’un llibre que conté un gran número de textos de persones a les que val la pena llegir. O millor, com diuen ells mateixos, vagin al Fnac i robin-lo. Ni quesigui per la tercera revolució.

Chicos del maiz

FONT FOTOGRAFIA: http://www.leonocio.es. D’esquerra a dreta: El Nega, Tony el Sucio i Dk Bokah. Els membres del grup de rap Los Chikos del Maíz.
Disc disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=FtFdOCr7cUY